Blogia
rinconsensible

DECEBUDA ÉS POC

Una vegada més algú m'ha tornat a desebre.Tem que a aquest pas el meu cos cree alguna espècie d'anticos inmune a la falsedat i la gelosia.Per sort,sempre queden eixes persones que saps que d'alguna manera estàn fetes per a tu,com si algú amb tota la pacència del món les hagueren fet a la teua mesura.És arrivats a aquest punt,on vols pensar que el haver-les conegut no ha segut casualitat,sino que les has conegut perque així tenia que ser,perque així estava escrit.
Per contra,amb la desil·lució que comporta aquest descobriment vertader de la "nova" persona (i dic nova perque és totalment diferent a la que havia conegut feia apenes unes quantes setmanes),el bon sabor que et deixa el adonar-te'n del començ d'una nova amistat.
Així,em quede amb un sabor agredolç,del qual pense durarà poc.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

Blaquerna -

Si en saps el plaer no estalviïs el bes
que el goig d'estimar no comporta mesura.
Deixa't besar i tu besa després,
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada
deixa't besar, sacrifici fervent,
com més roent, més fidel la besada.
Què hauries fet si morisis abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en els pits, a les mans,
amant o amada, la copa ben alta!
Quan besis, beu, curi l'aire el temor,
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida es comptada.
Josep SALVAT-PAPASSEIT
;) A veure si escrius més sovint, cosineta! :P
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres